10 d´agost del 2013, Roc Comptador, 1451 ma, cim més alt de l´Alt Empordà. 25è Cim Comarcal Estelat.

Començaré dient que aquesta va ser una ruta senzilla, però plena d´encants. La vam fer senzilla per què qui m´acompanyava a l´endemà corria una mitja marató de muntanya, i no la volia cansar gaire. I va ser plena d´encants per les vistes que hi havia des de dalt del cim, per les fonts, pel santuari de la M.D. de les Salines, per la pista que hi ha per arribar al santuari des de La Vajol (gens recomanable per a turismes, és molt millor per la que vam baixar fins a Maçanet de Cabrenys), però sobre tot per la companyia d´una persona molt especial per a mi: La Karlota. A ella va dedicat aquest cim.

Una vegada que vam arribar al santuari, tot deixant el cotxe a l´aparcament, ens vam arribar a mirar la cova que hi ha tot just a l´arribar per la pista, i des d´on comença, a la dreta, el sender que ens portarà al Coll dels Pous. És un sender molt ombrívol, que guanya alçada constant i regularment, fins a arribar a dalt. Al coll hi ha una placa que recorda tota la gent que va fugir del feixisme per ell cap a França:

Coll dels Pous

Una vegada arribats al coll, ens vam dirigir en direcció Est cap al Roc del Pou, des d´on ja s´albiren les impressionants vistes que ens trobaríem després.

Roc del Pou, 1288 ma.

Tot seguit, vam baixar de nou cap al coll del Pou, per agafar la pista que porta al Mòixer, que vam resseguir fins a arribar a la font del Mòixer, a on ens vam refrescar.

Font del Mòixer.

En passar la font, vam començar a anar camp a través, tot passant per fagedes, rouredes i alzinars, de manera que vam tenir ombra durant gairebé tot el camí, excepte a on no n´havíem de tenir: Als dos cims que faríem.

El camí era ple de boscos frondosos…

Primer vam arribar al Mòixer (amb unes grans antenes), cim que molta gent creu que és el més alt de l´Alt Empordà (de fet, la placa de sostre comarcal es troba allà, amb 1443,3 ma), però que segons les últimes triangulacions, resulta ser que ho és el Roc Comptador, amb 1450,9 ma i a uns 200 metres de distància cap a l´Oest.

Cartell de sostre comarcal, que no és cert segons les noves triangulacions.

Tot just passat el Mòixer, a uns 200 metres de distància, trobarem el Roc Comptador, al qual diuen així, segons el vigilant del Refugi de les Salines, per què hi ha un pas estret al mig dels dos cims que el conformen, que feien servir per comptar els caps de bestiar. I al qual s´hi arriba fent una petita grimpada, molt senzilla:

Pujant al Roc Comptador.

El Roc Comptador, amb 1450,9 ma, cim més alt de l´Alt Empordà, i amb el Mòixer a la dreta.

Des d´el cim es pot divisar una vista molt ampla; es veu molt clarament, a la Catalunya Nord, des de la plana del Rosselló fins al Cim del Canigó, seguint cap al Comanegra (cim més alt de la Garrotxa), el Bassegoda, el Montgrí, i ja mirant més cap a l´Est, el Pantà de Boadella, el Cap de Creus i tota la badia de Roses.

Per baixar, vam seguir unes fites grogues, que ens portaren directament al coll de Pous, per un camí en baixada impressionant, i que vam baixar corrent (amb alguna ensopegada pel mig, tot s´ha de dir) fins al mateix coll. I ja des d´aquí, vam seguir corrent pel camí que ens porta de baixada al santuari.

Camí emboscat.

Lo dit, va ser una ruta curta però intensa d´emocions.

Aquí us deixo l´enllaç de les fotos de la ruta, espero que les gaudiu com ho vam fer nosaltres.

Fins al 26è cim!

12 de maig del 2013, Comaestremer, 888 ma, cim més alt del Pla de l´Estany. 24è Cim Comarcal Estelat.

Al dia següent de fer cim al Comanegra, vaig organitzar una sortida amb un grup de gent de singles per fer dos cims: El Comaestremer (Pla de l´Estany) i Puigsou (Gironès), però la ruta va ser més complicada de lo esperat, i el Puigsou haurà d´esperar a un altre dia.

Vam arribar-nos fins a Can Plana, a Granollers de Rocacorba, a on vam deixar el cotxe. Tot dirigint-nos cap al Nord, i fent moltes ziga-zagues, creuant rouredes, fagedes i roques volcàniques (recordem que la zona volcànica de la Garrotxa es troba ben a prop), ens vam dirigir per pujar el Montner, de 837 ma. Una muntanya d´orígen volcànic, i que molta gent ha cregut el cim comarcal del Pla de l´Estany durant molt de temps. En arribar al cim, lamentàrem no tenir vistes, però apaivagats a causa del que ho provoca; la densitat de bosc.

Montner, 837 ma

Des d´aquí, vàrem resseguir la carena, primer de baixada fins al Collet de Portelles i després de pujada fins al Golany, des d´on sí que hi havia unes magnífiques vistes del Pla de l´Estany i de tot Rocacorba. En arribar al següent coll, ens vam desviar per anar a dinar a Sant Nicolau, a on hi ha una font d´on raja un aigua ben fresca. En acabat de dinar, ens vam dirigir cap al sud per la pista que porta al Puigsou, i en arribar a un collet ens vam desviar cap al NE per arribar-nos fins al sostre comarcal del Pla de l´Estany, del que també hi ha força controvèrsia: Segons el mapa de l´ICC, el cim més alt de la comarca es diu Puig Sesarques, però segons gent del C.E.Banyoles, està mal ubicat; diuen que el cim més alt es diu Comaestremer, i es troba a on l´ICC ubica el Puig Sesarques, i que aquest es troba a prop però en una altra ubicació. I jo, sense desmerèixer a l´ICC, sempre he cregut que s´ha de fer cas a la gent del lloc a on s´hi va, així que, per mi, el cim Comarcal del Pla de l´Estany, és el Comaestremer. Per arribar-hi, des d´el Coll, hi ha un camí molt embardissat, així que us recomano que si hi aneu, ho feu amb pantalons i màniga llarga. S´han de seguir les fites de pedres per arribar-hi. I, com el Montner, és un cim completament cobert de bosc, per lo que tampoc veurem les vistes del voltant, que de ben segur deuen de ser espectaculars.

Comaestremer, 888 ma, Cim Comarcal del Pla de l´Estany.

Vam desfer aquest tros de camí fins arribar de nou a la pista que puja fins al Puigsou, al Pla de Sant Martí, però com que hi havia gent que tenia pressa per tornar, vam desestimar fer aquesta última pujada, i vam girar cap a Granollers de Rocacorba baixant cap a Can Mitjà de Rocacorba, a partir d´on seguirem unes marques blaves que ens condueixen primer al coll que hi ha entre el Turó dels Espinassors, al Nord, i el Turó Rodó, al Sud, per tot seguit fer una baixada espectacular (i quan dic espectacular, es que ho és), fins a Can Gelats, des d´on arribem per pista asfaltada a Can Plana, a on tenim el cotxe.

I aquí teniu l´enllaç de les fotos de la ruta:

11 de maig del 2013. Comanegra (1157 ma) Cim més alt de la Garrotxa. 23è Cim Comarcal Estelat.

Per començar, us haig de dir que aquesta ruta l´haig de repetir, per dos aspectes; el primer és que la ruta que volia fer no la vaig poder realitzar per què vaig arribar massa tard al punt de sortida, i vaig haver de pujar des d´un punt massa proper al cim, i segon, tot i que en cap moment he fet referència a la mida que ha de tenir l´Estelada de la foto del Cim, resulta que la que portava, amb les presses, me la vaig deixar a la motxilla, al dins del cotxe.

Tot i així, com que tant a la funda del mòbil com a la samarreta portava Estelades, (de mida molt reduïda ambdues), es pot considerar que el Cim Comarcal de la Garrotxa ja l´he fet Estelat… però hi haig de tornar.

Com us dic, la ruta va ser molt senzilla. La vaig fer amb una amiga la tarda de dissabte 11 de maig, ja que al matí vam fer la volta a la fageda d´en Jordà, el volcà de Santa Margarida i el volcà Croscat, a prop d´Olot. I va ser la següent:
Vam arribar-nos amb el cotxe fins a les basses de Monars, per una pista apta per a cotxes que surt des de la carretera GIV-5223, km 8,5. Des d´allà vam anar faldejant en direcció NW fins a arribar a la carena, una mica més amunt de la Collada Fonda. Al Nord de la Carena, el Vallespir, al Sud Ripollès i Garrotxa. Vam anar resseguint la carena cap a l´Est, sempre en pujada, fins a arribar al collet que hi ha tot just a l´Oest del Comanegra, abans d´arribar. Aquest pas és una mica aeri, però les vistes valen molt la pena. I ja només ens faltava arribar fins al cim.

La tornada, pel mateix camí.

Comanegra, 1557 ma, Cim més alt de la Garrotxa.

Aquí teniu l´enllaç amb les fotos de la ruta:

 

1 de maig del 2013. Turó d´en Vives, 759 ma, cim més alt del Maresme. 22è cim Comarcal Estelat.

Portava ja 5 mesos sense fer cap cim comarcal Estelat, i tenia ganes de fer-ne un altre, així que vaig agafar el mapa i vaig veure quines comarques em faltaven. I vaig escollir fer el Maresme, una comarca de mar i muntanya.

La ruta que vam fer, amb un grup d´amics de singles, va resultar ser molt variada, amb pujades (normalment suaus) i una baixada forta resseguint el GR5, i amb molt de bosc; passarem per unes fagedes i unes rouredes esplendoroses.

L´itinerari va ser el següent: Vam començar al poblet de Sant Iscle de Vallalta, seguint el GR5 en direcció Nord fins a arribar a Can Bosc, a on abandonàrem el GR per seguir el desviament que ens portà a Les Dones d´Aigua; un lloc magnífic, on vam fer una parada per gaudir d´aquell racó màgic.

Les Dones d´Aigua, Sant Iscle de Vallalta.

Les Dones d´Aigua, Sant Iscle de Vallalta.

Vam reprendre la marxa en direcció Nord-Oest, i després de passar per uns camps en que els forestals havien retirat les espècies d´arbres invasors, i replantat les autòctones, vam arribar al Coll Senís, a on ens trobem amb el GR83 que seguirem en direcció Nord (Canigó). Passàrem per Cal Paraire, i arribàrem al Coll de Can Poliva, a on ens vam trobar amb el GR92, que vam resseguir aproximadament un quilòmetre en direcció NE, fins agafar un sender que sortia cap a la dreta només passar una corba, en direcció Sud. Per aquell sender vam arribar fins al Collet de la Font de Llorà, a on vam agafar un camí costerut en direcció Sud, per arribar-nos al Prat Perelló travessant una impressionant fageda.

Fageda arribant al Prat Perelló.

I des d´allà fins al Turó d´en Vives. Si mirem el plànol de l´Editorial Alpina, l´alçada que posa és de 766 ma, però recents mesuraments per triangulació de l´ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya), ens indica que l´alçada real és de 759 ma. Hem de ressenyar que el Turó d´en Vives està completament cobert de vegetació alta, és a dir, que no hi ha cap vista maca per poder veure. Això si, els dies de molt Sol s´està protegit i fresc.

Turó d´en Vives, 759 ma.

Per tornar a Sant Iscle de Vallalta, vam anar a trobar el GR5 agafant un camí des d´el Prat Perelló, pel vessant Sud de la carena, en direcció Est. Aleshores va ser quan vam fer una baixada amb un desnivell important, travessant la roureda d´en Vives, fins a Can Bosc, des d´on seguírem fins a Sant Iscle per acabar la ruta a un bar del poble.

Aquí teniu l´enllaç de les fotos

29 de desembre del 2012. Puig Gavarres 535 ma, cim comarcal del Baix Empordà. 21è cim Comarcal Estelat.

Desprès d´estar uns mesos sense fer cap cim comarcal, aprofitant que deien que faria un cap de setmana amb sol i bona temperatura, vaig organitzar una sortida a la pàgina de singlesbarcelona.es, i vaig aprofitar per fer el cim comarcal del Baix Empordà.

Vam començar la ruta a Romanyà de la Selva, seguint el GR92 en direcció Nord cap al dolmen d´en Roquet, el Coll del Matxo Mort, deixant la pista a una banda i dirigint-nos cap a Can Sitges i el Puig Gavarres:

Puig Gavarres, 535 ma.

Puig Gavarres, 535 ma.

Després ens vam dirigir cap a el Puig d´Arques, amb la ‘bola’ que el corona. I per no tornar pel mateix camí, ho vam fer per Can Sabater (deixant prèviament el GR92), Mas Cases i passant per sobre de Vallrepòs, fins a arribar al dolmen de la Cova d´en Daina, que feia temps que volia visitar:

Dolmen de la Cova d´en Daina.

Dolmen de la Cova d´en Daina.

Per acabar de fer la ruta, i no fer-ho per la carretera, ho vam fer per l´altra banda de la carretera, visitant la cista de la carretera de Calonge i la font del Prat.

I aquí teniu les fotos de la ruta

22 de setembre del 2012, a la tarda. Cim comarcal del Tarragonès, 374 ma. 20è cim Comarcal Estelat.

6è i últim dia de rutes per Tarragona.

Aquest cim comarcal crearà controvèrsia, de ben segur.

Segons totes les fonts que he pogut consultar, el cim més alt del Tarragonès és La Mola, de 317 ma. Doncs bé, com que abans de fer qualsevol cim comarcal, m´agrada assegurar-me que realment aquell és el cim més alt d´aquella comarca; ja m´he trobat casos en que aquell cim no és realment el sostre comarcal d´aquella comarca. Tot buscant per la comarca del Tarragonès, resseguint les carenes del mapa comarcal, vaig trobar unes cotes com uns 50 m més alts que La Mola, a prop de Salomó. El problema per a aquell cim és que es troba a la vessant Sud de la Tossa Grossa de Montferri, de 387 ma, el cim culminant de la carena però íntegrament a dins de la Comarca de l´Alt Camp. Però, per petit que sigui, i estigui a prop del cim que estigui, aquella és la cota més alta del Tarragonès. Les coordinades del cim son aquestes:

E (X): 363108.5 m – N (Y): 4567801.5 m UTM 31N/ ETR S89.
E (X): 363202.8 m – N (Y): 4568005.4 m UTM 31N/ ED50

I aquest es plànol que ho demostra:

image

Ubicació del cim més alt del Tarragonès.

La ruta que vaig fer va ser la següent: Aparcant el cotxe al km. 6,4 de la cra. T-204/C-424, vaig començar a pujar la carena de la Tossa Grossa de Montferri, arribant-me fins el cim. des d´on hi ha unes vistes impressionants; es veu el Montmell, la serra de la Mussara, la plana de l´Alt Camp i Baix Penedès, fins i tot s´albirava Tarragona i la Mar Mediterrània al fons. Des de la Tossa Grossa es pot veure d´una manera molt clara, resseguint amb la vista tota la carena, com després de la Torre de Montferri, també coneguda com a Torre del Moro, després de passar el coll que porta cap a Montferri pel pouet d´en Casimiro, i després de passar la torre d´alta tensió que hi ha una mica més enllà, es veu un petit pujol -que des de Salomó no es veu tan petit-. Doncs bé, aquell petit pujol és el cim més alt del Tarragonès, amb 374 ma.

Vista del cim més alt del Tarragonès des-de la Tossa Grossa de Montferri.

Vista del cim més alt del Tarragonès des de la Tossa Grossa de Montferri.

Vaig resseguir tota aquesta ruta per la carena, fent una paradeta per pujar a la Torre de Montferri, cosa que es pot fer mitjançant les grapes que han posat a la part interior, delectant-me de nou amb les vistes que hi ha des de dalt, però sobre tot, per la gran estelada vermella que hi ha a a la part més alta de la Torre.

Torre de Montferri, o Torre del Moro.

Torre de Montferri, o Torre del Moro.

Una vegada passada la Torre, el collet que porta fins a Montferri pel pouet d´en Casimiro i la Torre d´Alta Tensió, vaig arribar fins al petit cim, des d´on es pot veure Salomó al fons de la vall, mirant cap al Sud. Malauradament, la foto que em vaig fer al cim no la vaig poder fer amb al mòbil, que estava baix de bateria i que té temporitzador; la vaig haver de fer amb la càmera digital, que no en té.

Foto meva amb l´Estelada al cim més alt del Tarragonès.

Foto meva amb l´Estelada al cim més alt del Tarragonès.

Si us heu fixat, en cap moment no he dit el nom del cim; doncs bé, no és per cap altre raó que no haver trobat el nom enlloc, ni a la web de l´ICC, ni al Vissir3, ni a cap plànol cartografiat. I, evidentment, en arribar al cim no hi ha cap fita ni cap marca. Res de res.

La baixada, la vaig fer desfent el mateix camí.

Aquí us deixo l´enllaç de les fotos de la ruta

22 de setembre del 2012, al matí. La Talaia de Montmell (861 ma), cim més alt del Baix Penedès. 19è cim Comarcal Estelat.

6é i últim dia de ruta per Tarragona, al matí.

A l´acabar la ruta a Prades, el dia anterior, em vaig dirigir cap a La Juncosa de Montmell, concretament a l´àrea recreativa del Montmell, per començar la ruta al matí següent.

Va ser un dia, calorós, amb algun núvol però que no impedia tenir una àmplia i clara vista des de dalt del cim. A l´iniciar la ruta, després de passar per l´església nova de Sant Miquel (SXVI), vaig veure que hi havia un camí marcat (Ruta de la Natura) que donava la volta al Montmell, però com que volia veure l´ermita romànica de Sant Miquel i el castell de Montmell, vaig decidir pujar per corriols (moltes vegades no es coneixia el camí) fins arribar al coll que deixava el castell a l´esquerra i la ruta cap a la Talaia a la dreta. Em vaig arribar a visitar les restes del castell, amb una vista esplèndida i una Estelada que vaig desenrotllar.

A l´acabar la visita a les runes del castell, vaig seguir cap al NE, i després de passar a prop d´una gran creu, vaig arribar a la Talaia, un cim ben decorat amb unes quantes estelades i amb un pessebre ben maco. Vaig baixar fins al collet situat a l´Est de la Talaia, i des d´allà vaig agafar el camí que baixava cap a Cal Magí Vidal (direcció Nord), encara que no hi arribà, ja que vaig seguir per la Ruta de la Natura, que reprendrem en arribar a la part final de la baixada en direcció Oest, cap a l´àrea recreativa.

Aquesta part, al ser al Nord de la muntanya, és bastant ombrívola i fàcil de caminar, amb suau pujada fins a l´església nova de Sant Miquel.

Enllaç de les fotos de la ruta.

La Talaia de Montmell, 861 ma.

La Talaia de Montmell, 861 ma.

Castell de Montmell.

Panoràmica des d´el Castell de Montmell.

21 de setembre del 2012. Tossal de la Baltasana (1202 ma), cim més alt de la Conca de Barberà i Baix Camp, i Taula dels Quatre Batlles (1105 ma), sostre comarcal de l´Alt Camp. 16è, 17è i 18è cims Comarcals Estelats.

5è dia de caminades per Tarragona.

Al dia següent de pujar la Roca Corbatera, em vaig dirigir cap a Prades, per recórrer de punta a punta les Muntanyes de Prades. Afortunadament, no vaig poder fer-la el dia abans a la tarda, ja que va ser més dura del que pensava en un principi.

Aquesta ruta em va plantejar diferents dubtes; el primer, si feia la ruta per fer les tres comarques (Conca de Barberà, Baix Camp i Alt Camp) el mateix dia. El segon, quin era el cim comarcal de l´Alt Camp. Llegint diferents llibres, em deia que era la Punta de Barrina, de 1010 ma. Però buscant a plànols i mapes, vaig veure que si be podia ser el cim pròpiament dit més alt, no era el ‘sostre’ comarcal, ja que hi ha una vessant que és més alta, tot i que no sigui cim. Tot buscant informació sobre aquell punt, vaig trobar una curiositat; hi ha una taula (la Taula dels Quatre Batlles) a on es reunien els batlles dels quatre pobles que tenen (tenien) drets sobre el bosc, situada al punt geogràfic on convergeixen els termes de Rojals (ara Montblanc), Vimbodí, Mont-ral i Prades, per decidir entre tots quatre les accions a fer al bosc comú. Com que Mont-ral pertany a l´Alt Camp, considero aquest punt com el sostre comarcal de l´Alt Camp, a uns 1105 ma.

Taula dels Quatre Batlles

La ruta que vaig seguir va ser: Sortint de Prades, seguint tota l´estona el GR171 cap al Tossal de la Baltasana, Coll d´en Perroi, Mola d´Estats, Mola dels Quatre Termes i Taula dels Quatre Batlles. De tornada pel mateix camí. A l´anada, hi havia bastant boira fins ben passat el Tossal de la Baltasana, però després hi havia unes vistes impressionants, passant entre uns boscos màgics, plens d´olors i colors. Tot seguint el camí, passarem per el Coll de la Font del Dineral, el Coll d´en Parrot, Coll de la Cova Fumada (que anirem a veure a la tornada), arribarem a la Mola d´Estats i just després a la Mola dels Quatre Termes, des d´on es pot gaudir d´una vista impressionant tant de la Conca de Barberà al Nord com de l´Alt Camp al Sud. Però aquest no és el sostre comarcal de l´Alt Camp, ja que la Mola es troba íntegrament a la comarca de la Conca de Barberà. Per trobar-lo, haurem de seguir cap al Sud la pista que ens trobem cap a l´Est (una mica embolicat), fins a arribar a una corba, a on a ma esquerra es troba la Taula dels Quatre Batlles.

Per tornar, desfarem el mateix camí. A la tornada, el Tossal de la Baltasana estava completament destapat, sense núvols que emboiressin les meravelloses vistes que es poden contemplar des d´el cim.

Enllaç amb les fotos de la ruta

Tossal de la Baltasana, 1202 ma, emboirat

El Tossal de la Baltasana, 1202 ma, emboirat

Taula dels Quatre Batlles, 1120 ma.

Taula dels Quatre Batlles, 1105 ma.

El Tossal de la Baltasana, 1202 ma, desemboirat.

El Tossal de la Baltasana, 1202 ma, desemboirat.

 

 

20 de setembre del 2012. La Roca Corbatera (1163 ma), cim més alt del Priorat. 15è cim Comarcal Estelat

Quart dia de rutes per Tarragona.

En acabar la ruta del dia anterior a la Creu de Santos, em vaig dirigir cap a Cornudella de Montsant, on vaig dormir a una pensió que hi havia a sobre d´una perruqueria (tot l´edifici era de la mateixa propietària; la perruquera). Em feia falta dormir per fi a un llit. Recordo que aquella nit vaig veure, a un bar del poble, molt espaiós i ple de gent, el Barça – Spartak de Moscou, que va guanyar el Barça per 3 a 2, després de remuntar. I a la nit, abans de dormir, vaig fer un tast del vi del Priorat que havia comprat feia unes hores al celler del poble; seria imperdonable no haver-ho fet!

A l´endemà, tot llevant-me, vaig mirar al cel. I vaig canviar la ruta que volia fer per coronar el cim comarcal del Priorat, Albarca – Roca Corbatera, curteta i senzilla, ja que també volia fer a la tarda els cims (millor dit, ‘sostres’) comarcals de la Conca de Barberà i Baix Camp (Tossal de la Baltasana) i Alt Camp (Taula dels quatre Batlles), però en veure que el dia s´aixecava amb molt núvol i boira, vaig decidir fer només la Roca Corbatera… això sí, fent una ruta més llarga. I molt més maca.

Tot mirant el plànol, vaig veure una Ermita enmig de la muntanya, a la falda Sud de la Roca Corbatera, i veient que hi havia una pista asfaltada que hi arribava des de Cornudella, vaig decidir fer una ruta circular des d´allà.

La ruta que vaig fer va ser la següent: Sortint de Sant Joan de Codolar, seguir el GR171 fins a Albarca, pujar a la Roca Corbatera seguint unes marques de color groc, seguint al Sud cap a la cova del Moloner per després enllaçar amb el GR174 i tornar a Sant Joan de Codolar baixant pel grau de Montsant (o de Tomaset).

Va ser una ruta maca, tot veient i degustant les figures i formes de la roca, de colors groguencs, grisos i rogencs, que m´oferia aquella meravellosa terra de vins, delectant-me amb les vistes mentre el vent, la boira i els núvols que li donen forma, m´ho van permetre.

Roca Corbatera, 1163 ma

Roca Corbatera, 1163 ma

Enllaç amb les fotos de la ruta

19 de setembre del 2012. La Creu de Santos, o Xàquera (942 ma), cim més alt de la Ribera d´Ebre. 14è cim Comarcal Estelat.

Seguint amb les rutes fetes per la província de Tarragona d´aquesta setmana, vaig continuar per la comarca de la Ribera d´Ebre.

Després de comprar uns pastissets a Rasquera, em vaig dirigir a l´antic Balneari de Cardó (ara planta d´embotellament de l´Aigua de Cardó) per començar la ruta cap a la Creu de Santos, dita a la comarca com a Xàquera. Com que el dia anterior vaig fer una ruta prou dura, aquesta la vaig fer amb tranquil·litat, més per gaudir-la, per assaborir ombres i raigs de Sol, l´aire i les olors, però sobre tot, les vistes immenses de totes les comarques veïnes des de dalt del cim.

La ruta és senzilla, plena d´ermites, sense possibilitat de perdre´s, ben marcada durant gairebé tot el camí amb marques grogues. Per assolir el cim, hem de voltejar tota la muntanya, i acabar pujant-la per la banda Sud. A l´arribar al cim, comprovem que.. hi ha ‘dos’ cims, separats per uns dos-cents metres i amb una creu cadascun d´ells. Sembla ser que tots dos tenen la mateixa alçada, però la fita es troba al que hi ha més al WSW, des d´el que hi ha unes vistes impressionants, d´aquelles que fan que valgui la pena quedar-se una bona estona delectant-se amb tot allò que la vista arriba a veure: tota la vall de l´Ebre, el Massís del Port, el Delta de l´Ebre, el Baix Camp i el priorat fins a la serra del Montsant.

A la baixada, feta pel mateix camí de la pujada, vaig voler visitar una ermita enrocada, que hi ha al costat del camí: Sant Simeó. Realment espectacular poder moure´s per les diferents alçades que es poden recórrer, amb paciència i molta cura; la entrada, amb una escala de pedra, ja ens indica que ens podem trobar a dins. Us recomano que mireu les fotos de l´enllaç, son xules.

La Creu de Santos, o Xàquera (942 ma)

La Creu de Santos, o Xàquera (942 ma)

Enllaç amb les fotos de la ruta

I un vídeo 360º des d´el cim