Puig Rodó, 1056 ma. 33è Sostre Comarcal Estelat. MOIANÈS. 18 d´abril del 2015.

   Dimecres 15 d´abril del 2015, el Parlament de Catalunya va votar a favor de la Llei que creava la comarca del Moianès, després de que la població dels deu municipis que integren la comarca votés favorablement en el referèndum que es va fer prèviament. Passà a ser la 42ena comarca de Catalunya.

   M´havia proposat fer el cim el primer cap de setmana després de la seva creació, així que depressa i corrent vaig buscar informació sobre quin era el seu cim més alt i sobre quina ruta podia fer. Tot buscant i preguntant a l´antic consorci del Moianès (precursor de l´actual consell comarcal), vaig trobar que el sostre comarcal era el Puig Rodó, de 1056 ma, ubicat a dins del Terme Municipal de Moià. Vaig trobar rutes que sortien des del poble de L´Estany i des de Moià, optant per aquesta última opció. Vaig trobar una ruta de 16,4 km, que passava pel Molí Nou…

…Sant Pere de Ferreron…

…el dolmen del Puig Rodó i pujava al cim, i baixava per la riera fins al mas del Passarell, i d´aquí fins a Moià.

   Vaig fer la ruta amb deu amics que em van acompanyar a fer el cim mitjançant un esdeveniment a facebook per a dissabte 18 d´abril. A tots ells, els hi dono les gràcies: Adriana, Tatiana, Juan, Emma, Ilka, Iwona, Jaime, Ana, Robert i Àngels.

   Ens va fer una dia genial, sense fer ni molt Sol ni núvol, amb unes bones vistes des d´el cim.

Pic de Costa Cabirolera, 2603 ma. 34è Sostre Comarcal Estelat. BERGUEDÀ, 10 de maig del 2015.

   Diumenge 10 de maig del 2015, vaig fer la ruta per assolir el Sostre Comarcal del Berguedà, el Pic de Costa Cabirolera, de 2603 ma.

Vaig començar la ruta al Coll de les Bassotes, a la pista que ve des de Saldes, a un 1850 ma. Pujant, vaig veure que podia fer també el Comabona, així que em vaig desviar a l´alçada del Prat de Berló, tot dirigint-me cap a la serra Pedregosa. La vaig creuar, i des d´allà es tenia una magnífica vista sobre el Comabona.

   Una miqueta més tard, vaig arribar al collet de Comabona, des d´on es veia tota la Cerdanya, part de l´Alt Urgell, Andorra i el Puigmal. Aquesta vista no ens abandonarà a cap dels cims que farem. Des d´allà vaig pujar al Comabona.

   Més tard, després de gaudir de les vistes que hi ha allà a dalt, em vaig dirigir a un petit cim que hi ha a l´Oest del Comabona, amb una fita quadrada però sense nom, i vaig continuar cap al pas dels Gosolans. Des d´allà em vaig dirigir cap al Cortal dels Cortils, i vaig començar a pujar cap al Pic de Costa Cabirolera.

   Una mica més tard arribem a una esplanada, a on hi ha una estelada gegant feta de pedres, i des d´on comencem a pujar per una paret per la vessant Est el Costa Cabirolera. Es fa molt dura, tant pel desnivell, com pel tipus de sòl com pels quilòmetres acumulats, però una vegada que arribem al cim paga la pena l´esforç realitzat. Torna a haver-hi unes vistes magnífiques.

   Per baixar, ho vaig fer pel mateix camí de pujada, però em vaig desviar una mica abans d´arribar al Cortal dels Cortils per anar cap a la font dels Cortils, a on hi ha una aigua molt fresca i bona, tot seguint cap al Torrent dels Cortils per dirigir-me cap a l´aparcament, però anant amb compte ja que ens hem de desviar al Sud cap al collet del Prat Llong, per retrobar-nos més a l´Est amb el camí de pujada.

   En total, la volta va ser de 17,62 kms i 1262 mts de desnivell, gairebé tots per sobre dels 2.000 metres d´alçada.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=9640082

Tossal Gros de Vallbona, 804 ma. 31è Sostre Comarcal Estelat. URGELL. 10 d´abril del 2015.

Tossal Gros de Vallbona, 804 ma.

    Continuant amb els tres dies de rutes per Lleida, vaig seguir fent Sostres Comarcals, i amb un altre cim que es troba a la llista dels #100cims, el Tossal Gros de Vallbona.

Pal indicador de Cap del Coll.

   Vaig començar la ruta al Cap de Coll, a dalt de la pista que ve des de Vilanova de Prades, al costat d´uns molins de vent iguals que els que hi ha a la resta de serralades que separen Lleida de Tarragona. Vaig començar a seguir la pista que mena cap a Montblanquet i Senan, tot seguint el GR-171.

   Una mica més endevant els camins se separen, a només 1/2 km del Tossal Gros de Vallbona. Seguim la pista que va cap a Senan, GR-171.

Pal indicador.

    I una miqueta més endevant trobarem un camí que, tot pujant dret cap al Nord (dreta), mena cap al cim del Tossal Gros de Vallbona.

Marca que indica el camí de pujada al Tossal.

   De camí, pujant cap al Tossal, trobarem unes magnífiques vistes sobre la Conca de Barberà, tot i que el cim es troba completament a dins de la comarca de l´Urgell.

Conca de Barberà, pujant al Tossal Gros de Vallbona.

   Uns minuts més tard vaig arribar al cim del Tossal Gros de Vallbona, de 804 ma, Sostre Comarcal de l´Urgell. I el vaig estelar.

Tossal Gros de Vallbona, de 804 ma, Sostre Comarcal Estelat de la comarca de l´Urgell. #100cims.

   Per tornar, el camí era el mateix, així que vaig decidir variar-lo una mica, seguint la cresta, però sempre tornant a la pista del GR. En tornar al cotxe, hi havia una magnífica vista de la posta de Sol.

Posta de Sol.

En total, la petita ruta va ser de 3,1 km i de 90 mts de desnivell.

Serra de la Llena, 1026’5 ma. 30è Sostre Comarcal Estelat, GARRIGUES. 10 d´abril del 2015.

30è Sostre Comarcal Estelat, Serra de la Llena, 1026’5 ma, Garrigues.

   Divendres 10 d´abril del 2015 vaig seguir emb els tres dies de rutes fent els Sostres Comarcals Estelats de la Plana de Lleida. Com ja us vaig comentar en l´entrada comarcal del Pla d´Urgell, el Sostre Comarcal “oficial”, la Punta del Curull (1021’9 ma), de les Garrigues no és el sostre real (veieu imatge), si no un cim que hi ha aproximadament un km. a l´Oest a la mateixa serralada (1026’5 ma). Com que el cim, a on hi ha una torre de vigia forestal, no te nom, li direm com la serra a on està ubicat: Serra de la Llena.

Altimetria per comprovar que la Punta del Curull no és el sostre comarcal de les Garrigues.

   La ruta la vaig començar al punt a on comença la comarca de les Garrigues, a la pista que ve des de Vilanova de Prades.

Pal indicador una mica més d´on vaig aparcar el cotxe.

   En començar a pujar, un km. més tard vaig arribar a la carena, i a l´esquerra em quedava la Punta Curull i el sostre comarcal estava cap a la dreta, a un cim amb una torre forestal de vigia…

Cim més alt de la Serra de la Llena, 1026’5 ma, amb una torre de vigia forestal.

   Em vaig dirigir per la pista, que és el límit comarcal entre la Conca de Barberà a la nostra esquerra (Sud) i les Garrigues, a la nostra dreta (Nord). Passem al costat d´una edificació amb antenes, propietat de Telefónica, i seguim cap a l´Oest, arribant al cim i Estelant-lo.

Serra de la Llena, 1026’5 ma, Sostre Comarcal Estelat de les Garrigues.

   Des d´el cim hi ha unes vistes magnífiques d´ambdues comarques…

Les antenes des d´el sostre de la Serra de la Llena, i la comarca de la Conca de Barberà al fons.

   Des d´allà em vaig dirigir cap a les antenes, que tot i ser la segona alçada de la saerra de la Llena, es troba completament a dins de la Comarca de la Conca de Barberà, ja que la divisòria de les comarques es la pista, que no va per la cresta de la serra. Allà, per si de cas, també vaig estelar el Cim (1026’2 ma).

Cim de les antenes.

   I des d´allà vaig anar cap a la Punta Curull, tot agafant la desviació que vaig deixar abans al primer coll que vaig fer.

Camí cap a la Punta Curull.

   Abans d´arribar a la Punta Curull, vaig passar per la Tossa del Queco, gairebé de la mateixa alçada que la Punta Curull, però que no caig estelar, ja que no és superior a aquesta. Seguint el caminet, en cinc minuts vaig arribar a la Punta Curull, cim dins de la llista dels 100 cims de la FEEC. I tot i que no és el soststre comarcal, també vaig estelar.

Punta Curull (100 cims) Estelat. 1021’9 ma.

Punta Curull Estelada.

   Des de la Punta Curull, vaig agafar un caminet cap al Nord per anar a parar tot just a on estava aparcat el cotxe. I des d´allà, després de dinar, em vaig dirigir per fer a la tarda el següent sostre comarcal estelat, el de l´Urgell: el Tossal Grós de Vallbona.

Puntal dels Escambrons, 500 ma, 29è Sostre Comarcal Estelat, Segrià. 9 d´abril del 2015.

Puntal dels Escambrons, 500 ma, Estelat.

   A la tarda del dijous 9 d´abril em vaig dirigir a fer el segón Sostre Comarcal del viatge a la Plana de Lleida, el Puntal dels Escambrons, al Segrià. Per fer-lo, vaig decidir sortir des d´el poble que te més a prop, però no anant en línia recta, si no fent esses i visitant les valls que te al davant.

   Com em va passar després amb l´Urgell i la Segarra, el camí al Puntal dels Escambrons estava ple de molins de vent. En ser unes comarques molt planeres,a on el vèrtex més alt es troba fent frontera amb Tarragona, sembla ser que hi ha força vent gairebé tot l´any, i aquest és aprofitat per a produïr energia. Vaig arribar a contar més de 50 molins de vent.

Molins de vent.

   I en passar per sota, impressionen si van a tota velocitat; un aspa trigava uns sis segons en fer una volta sencera…si contem que cada aspa te uns 25 metres de longitud…

Passant per sota d´un molí de vent.

   La ruta la vaig començar a Almatret, tot caminant pels antics camps de conreus, que ara estàven més dedicats als molins de vent que no pas a produïr…

Inici i final de la ruta, a Almatret.

   …això fa que molts dels camins que em sortien al mapa, s´haguéssin tancat molt amb la vegetació i d´altres haguéssin variat el seu traçat. A estones, el bosc es tancava, cosa que m´agradava força.

Un dels antics camins.

   Poc a poc en atansar-me al Puntal dels Escambrons, arribava a unes esplanades més pronunciades, amb més molins de vent, fins a arribar al…cim?

Arribant al Puntal dels Escambrons.

      Certament, no sembla un cim…des d´el Segrià, la pujada no s´aprecia gairebé res!…

Puntal dels Escambrons, 500 ma, Sostre Comarcal Estelat del Segrià.

   …però des de la Ribera d´Ebre, hi ha un bon desnivell fins al Puntal dels Escambrons.

Pantà de Riba-Roja des de dalt de la fita del Puntal dels Escambrons.

   Per tornar vaig optar per fer-ho per pista -sense asfaltar- resseguint el GR99, el que segueix el curs de l´Ebre…

Tornant per la pista del GR99.

   …menys l´últim tram que el vaig tornar a fer entre boscos i runes d´antigues masíes, fins a arribar a Almatret i concloure la ruta.

Antigues masíes i camps de conreu.

Tossal de la Basseta, 305 ma. 28è Sostre Comarcal Estelat, Pla d´Urgell. 9 d´abril del 2015.

   La setmana passada, concretament des de dijous 9 d´abril fins al dissabte 11 d´abril, vaig estar fent tots els sostres comarcals de la plana de Lleida. Prèviament, com he fet sempre, havia estat comprovant que les alçades que hom reconeix oficialment com les més altes, realment ho fossin. Però com ja m´havia succeït en algun altre cas, dos d´elles no ho eren, concretament les d’ el Pla d´Urgell i les Garrigues.

   En el primer cas, el cim més alt oficial del Pla d´Urgell és el Tossal de l´Infern, però en mirar les alçades al mapa vissir3 de l´ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), vaig veure com una mica més al Sud del mateix Tossal no hi havia només una alçada dins de la comarca que superés els 300’2 ma del Tossal de l´Infern… n´hi havia 4! això sí, tot d´una alçada superior molt minsa, concretament 301’4 ma, 300’4 ma, 302’3 ma i 305’1 ma, sent així aquesta última alçada el Sostre Comarcal real del Pla d´Urgell. I com que les muntanyes que hi ha a la Comarca son gairebé totes Tossals (petits altiplans) i aquest no te nom oficial, el nom que li he posat es el del lloc més proper que te nom, La Basseta.

   En el segon cas, el de les Garrigues, em vaig adonar que resseguint cap a l´Oest des de la Punta Curull (sostre oficial amb 1021’9 ma) la carena de la Serra de la Llena, hi havia dos cims més alts que aquest, de 1026’2 al costat d´unes antenes de Telefónica i de 1026’5 en un cim a on hi ha una torre de vigia forestal, sent aquest últim el sostre comarcal real. Com que tampoc li he trobat nom oficial al cim, li he posat el de la Serra de la Llena, a on es troba.

Tossal de la Basseta (305’1 ma), Sostre Comarcal del Pla d´Urgell.

   La ruta va començar a Miralcamp, un poblet al Sud de Mollerussa i de la comarca. Vaig començar a caminar cap al Sud per una pista que sortia al costat del camp de futbol del C.F.Miralcamp.

Miralcamp, inici i final de la ruta.

Després em vaig desviar cap a l´Oest, en direcció al Tossal de l´Infern…

Tossal de l´Infern, 300’2 ma.

…que vaig recòrrer de punta a punta per tal de trobar la placa de sostre comarcal “oficial”, que no vaig trobar.

Des d´el Tossal hi ha unes vistes impressionants dels camps de fruiters que hi ha a tota la plana de Lleida, molts d´ells florits a la primavera.

Camps de fruiters del Pla d´Urgell

Allà em vaig fer la primera foto amb l´Estelada, ja que el Tossal de l´Infern és el Sostre Comarcal “oficial” de la comarca…

Tossal de l´Infern (300’2 ma), Estelat.

   Des d´allà em vaig dirigir cap al Sostre Comarcal real del Pla d´Urgell, el Tossal que hi ha a sobre del lloc anomenat “La Basseta”, de 305’1 ma, dirigint-me més cap al Sud del Tossal de l´Infern.

Camí del Tossal de la Basseta (305’1 ma).

Primer seguirem el camí que va al costat d´un canal d´aigua, i just després hi ha la basseta que dona nom al lloc.

La Basseta del Tossal.

    En arribar a dalt del Tossal de la Basseta, de 305’1 ma, hem d´anar amb compte, ja que cap al centre i l´Est hi ha uns quants ruscos d´abelles. Així doncs, vorejarem pel voral Oest el Tossal, per tal de poder arribar al Sud, a on es troba la cota més alta. Allà, em vaig fer la foto del Sostre Comarcal real del Pla d´Urgell.

El Tossal de la Basseta (305’1 ma), Estelat.

Després vaig anar cap al següent Tossal, situat al Nord-Est, de 302’3 ma, tot passant per un altre canal de rec.

Canals de rec; Infraestructures imprescindibles per a la vida del Pla d´Urgell.

Des d´allà hi ha molt bones vistes de tota la ruta, des de Miralcamp fins al Tossal de la Basseta, i de tots els camps de fruiters de la comarca i de la plana de Lleida.

Vistes des de l´últim Tossal pujat (302’3 ma).

   Per acabar vaig vorejar per l´Oest el pantà que hi ha una mica més amunt, inaugurat el a 1991 per a abastir als camps de regadiu que hi ha a la vora. Una miqueta més tard, torno a Miralcamp per la mateixa pista per la que vaig començar la ruta.

   Aquí us deixo el mapa de l´ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), a on es poden veure les diferents alçades dels diferents Tossals que hi ha a la zona.

Mapa de les alçades dels Tossals del Pla d´Urgell. En blau, Tossal de l´Infern (300’2 ma), en vermell, Tossal de la Basseta (305’1 ma), Sostre Comarcal “real”.

Comanegra, 1557 ma. Garrotxa. 21/2/2015. Repetició del 23è Sostre Comarcal Estelat.

Comanegra

El dia 11/5/2013 vaig fer el Comanegra, i no amb una estelada, sino amb dos… però eren molt petites, així que em vaig proposar de fer-lo de nou amb una estelada en condicions. I aquest dia va ser el 21/2/2015, un any i nou mesos més tard que la primera vegada.

Les previsions meteorològiques indicaven que més valia ser precabut i portar abric i aixopluc, per si de cas. En arribar a Beget, comprovàvem que les previsions no eren errònies…o no del tot; el dia estava molt tapat, però això no va fer minvar les nostres ganes d´assolir el cim del Comanegra.

Beget

Vam començar el camí dirigint-nos des de Beget cap a l´Oratori, que es troba gairebé arribant a la pista que mena cap a les basses de Monars, lloc des d´on vaig fer la primera ascensió feia gairebé dos anys. A mig camí, el temps va començar a canviar una mica a millor, a estones es veien rajos de Sol que ens escalfàven i que agraiem. El camí era, com us ho diria: ENCISANT!

300x400

Camí de Beget a l´Oratori de Can França

Oratori de Can França

A l´Oratori vam fer un mos, tot just abans de començar la pujada fins al coll de Malrem, des d´on vam començar a carenejar tota la Serra Llarga de Monars, que vam resseguir fins a arribar a la Collada Fonda.

400 x 300

Coll de Malrem

Serra Llarga de Monars

Ara ja només ens quedava pujar fins al Cim del Comanegra. De pujada, i mirant cap a la Catalunya Nord, es podia veure el Canigó nevat; una imatge impressionant.

Canigó nevat

Poc després, arribàrem al Cim del Comanegra, de 1557 ma.

El Comanegra, Estelat. Ara sí.

Tots els expedicionaris, al Comanegra.

Des d´el Comanegra, vam baixar gairebé rectes cap a les basses de Monars, seguint després un tròs de pista per girar cap al Sud per una roureda impressionant. Teniem una mica de pressa, ja que els dies a l´hivern son curts i se´ns estava tirant la nit a sobre…

Baixant cap a Beget

Posta de Sol a la Garrotxa

Quan es va fer fosc ja estàvem a la pista que ens menava cap a Beget, així que l´últim tram el vam fer amb els frontals. Va ser divertit. La ruta i la companyia va estar molt be, i això és d´agraïr.

A Beget vam arribar de nit

Aquesta ruta la vaig fer amb un grup d´amics i coneguts, encapçalat per l´Eduardo Arroyo, gran muntanyenc i bon amic, i amb un grapat més de persones, algunes més conegudes per mi que d´altres, però tots bons companys i caminants.

A tots, gràcies.

Puig de Solanes, 914 ma, 27è cim comarcal estelat. Alt Penedès. 19/07/2014.

El dia 19 de juliol del 2014 he fet, junt amb el meu fill petit, en Marc, de 7 anys, el sostre comarcal de l´Alt Penedès. Si be en un principi el volia fer des del poble de Pontons, com que vaig anar amb el petit a fer-lo vaig decidir començar a caminar des de més a prop, i així aprofitar per atansar-nos fins al cim culminant de la serra dels esgavellats, el Puig Castellar, que es troba sencer a dins de la comarca de l´Anoia, i de pas veure el poblat ibèric que hi ha a la falda del mateix cim.

El Mas Solanes

Vam començar a caminar a prop del Mas Solanes, a prop d´on vaig aparcar el cotxe, dirigint-nos cap a l´Oest fent una pujada suau, entre mig del bosc, fins a arribar a un collet a on hi havia un pi molt cargolat, des d´on girem cap a la dreta, al Nord, per pujar al cim per un caminet que no te pèrdua.

Pi recargolat

Poc després arribem al cim, el Puig Solanes. És un cim molt poc accentuat, cobert de bosc, per la qual cosa hi ha poques vistes, però tot i això… és el sostre comarcal de l´Alt Penedès, cosa que em va confirmar el guarda forestal que vam trobar a la torre de vigilància que hi ha al Puig Castellar.

Puig Solanes, 914 ma.

Des d´allà ens vam dirigir cap al Puig Castellar, tot seguint una pista que trobem a uns 100 metres al nord del Puig Solanes, en direcció Nord-Est. La pista va seguint tota la carena de la serra dels Esgavellats, fins a arribar a un coll, des del que es puja cap al Puig Castellar.

Puig Castellar, 944 ma, amb la caseta de vigia al fons

Des d´allà vam baixar per un caminet fins a arribar a les restes del poblat ibèric, que pel que ens va explicar el guarda forestal estaven arranjant uns estudiants als estius.

Poblat ibèric del Puig Castellar, Anoia.

Una vegada finalitzada la visita (va ser ràpida, ja que el poblat és molt petit i queda encara molt per excavar), ens vam dirigir en direcció Sud cap a on haviem aparcat el cotxe. Vam passar a prop de Can Salvent i Cal Sant i, en uns dos km, ja estàvem de tornada. Una ruta curteta (uns 8 km) i amb no gaire desnivell (entre 250 i 300 mts).

Principi i final de la ruta

Puigsou, 26è cim comarcal Estelat. Gironès. 12 de juny del 2014.

Bon dia amics, us presento la ruta que vaig fer per assolir el cim comarcal del Gironès, el cim del Puigsou.

La ruta la vam començar aparcant el cotxe a la pista que passa pel costat de Can Planes, a Granollers de Rocacorba. Des d´allà ens vam dirigir cap al Coll del Turó Rodó, seguint marques de PR.

Inici de la ruta.

Des d´allà vam seguir les marques de PR fins al poblet de Rocacorba, unes cases a mig fer. Més tard, seguirem les marques de GR , i més endavant ens desviarem cap a l´ermita de Santa Maria de Rocacorba, seguint de nou les marques de PR. De camí, ens trobem la Roca del Barret..

La Roca del Barret

…i més endavant, ens trobarem la cova de Rocacorba, a on ens vam endinsar per explorar-la.

Cova de Rocacorba

En sortir de la Cova, seguirem cap a l´ermita, i arribarem al Coll a on hi ha la roca que li dona nom a tot el paratge natural…

Rocacorba

Des d´el Coll ens dirigim cap a l´ermita, des d´on hi ha unes vistes espectaculars; el Golf de Roses, el Pla de l´Estany, el Gironès, les Gavarres, El Far, Les Guilleries, el Cabrerès, els Pirineus…

Rocacorba amb unes vistes espectaculars, incloent l´Estany de Banyoles.

Des d´allà ens dirigim cap al cim del Puigsou, cim que està ocupat per unes antenes de Retevisión, i està tancat. En trucar al timbre, i no rebre contestació, decideixo que l´ascensió no serà complerta si no entro a fer el cim i em faig la foto allà. Tot i que la placa de sostre comarcal es troba una mica abans de la porta de les antenes (a 970 ma), aquell no és el sostre comarcal. Així que, sospesant-ho tot, entro saltant la tanca, ja que a on entro hauria de ser un camí obert al públic.

Saltant la tanca

Cim del Puigsou, 991 ma

En sortir del recinte, ens dirigim uns 2 kms per la pista cap a l´ermita de Sant Nicolau, al Nord-Oest del Puigsou.

Sant Nicolau

I al costat, hi ha una font, a on raja una aigüeta molt fresca.

A la Font de Sant Nicolau

Seguim per les marques de PR, ara dirigint-nos ja cap a Granollers de Rocacorba. Per la baixada vam veure diferents escolades de lava. Tota la vall és una zona volcànica, amb restes d´escolades i algun que altre volcà.

En arribar ens en adonem de que el temps ha passat molt ràpid, lo que ens fa pensar que ens ho hem passat genial. I és cert; hem fet el cim, però no només això… hem vist Rocacorba, dos ermites, una cova, creuat rieres, begut d´una font preciosa i ombrívola, hem vist una roca singular… i gaudit d´unes vistes espectaculars!…

Fins a la propera!

10 d´agost del 2013, Roc Comptador, 1451 ma, cim més alt de l´Alt Empordà. 25è Cim Comarcal Estelat.

Començaré dient que aquesta va ser una ruta senzilla, però plena d´encants. La vam fer senzilla per què qui m´acompanyava a l´endemà corria una mitja marató de muntanya, i no la volia cansar gaire. I va ser plena d´encants per les vistes que hi havia des de dalt del cim, per les fonts, pel santuari de la M.D. de les Salines, per la pista que hi ha per arribar al santuari des de La Vajol (gens recomanable per a turismes, és molt millor per la que vam baixar fins a Maçanet de Cabrenys), però sobre tot per la companyia d´una persona molt especial per a mi: La Karlota. A ella va dedicat aquest cim.

Una vegada que vam arribar al santuari, tot deixant el cotxe a l´aparcament, ens vam arribar a mirar la cova que hi ha tot just a l´arribar per la pista, i des d´on comença, a la dreta, el sender que ens portarà al Coll dels Pous. És un sender molt ombrívol, que guanya alçada constant i regularment, fins a arribar a dalt. Al coll hi ha una placa que recorda tota la gent que va fugir del feixisme per ell cap a França:

Coll dels Pous

Una vegada arribats al coll, ens vam dirigir en direcció Est cap al Roc del Pou, des d´on ja s´albiren les impressionants vistes que ens trobaríem després.

Roc del Pou, 1288 ma.

Tot seguit, vam baixar de nou cap al coll del Pou, per agafar la pista que porta al Mòixer, que vam resseguir fins a arribar a la font del Mòixer, a on ens vam refrescar.

Font del Mòixer.

En passar la font, vam començar a anar camp a través, tot passant per fagedes, rouredes i alzinars, de manera que vam tenir ombra durant gairebé tot el camí, excepte a on no n´havíem de tenir: Als dos cims que faríem.

El camí era ple de boscos frondosos…

Primer vam arribar al Mòixer (amb unes grans antenes), cim que molta gent creu que és el més alt de l´Alt Empordà (de fet, la placa de sostre comarcal es troba allà, amb 1443,3 ma), però que segons les últimes triangulacions, resulta ser que ho és el Roc Comptador, amb 1450,9 ma i a uns 200 metres de distància cap a l´Oest.

Cartell de sostre comarcal, que no és cert segons les noves triangulacions.

Tot just passat el Mòixer, a uns 200 metres de distància, trobarem el Roc Comptador, al qual diuen així, segons el vigilant del Refugi de les Salines, per què hi ha un pas estret al mig dels dos cims que el conformen, que feien servir per comptar els caps de bestiar. I al qual s´hi arriba fent una petita grimpada, molt senzilla:

Pujant al Roc Comptador.

El Roc Comptador, amb 1450,9 ma, cim més alt de l´Alt Empordà, i amb el Mòixer a la dreta.

Des d´el cim es pot divisar una vista molt ampla; es veu molt clarament, a la Catalunya Nord, des de la plana del Rosselló fins al Cim del Canigó, seguint cap al Comanegra (cim més alt de la Garrotxa), el Bassegoda, el Montgrí, i ja mirant més cap a l´Est, el Pantà de Boadella, el Cap de Creus i tota la badia de Roses.

Per baixar, vam seguir unes fites grogues, que ens portaren directament al coll de Pous, per un camí en baixada impressionant, i que vam baixar corrent (amb alguna ensopegada pel mig, tot s´ha de dir) fins al mateix coll. I ja des d´aquí, vam seguir corrent pel camí que ens porta de baixada al santuari.

Camí emboscat.

Lo dit, va ser una ruta curta però intensa d´emocions.

Aquí us deixo l´enllaç de les fotos de la ruta, espero que les gaudiu com ho vam fer nosaltres.

Fins al 26è cim!